L’aventura de cuinar els plats de casa

Aquesta vegada hem fet una entrada dedicada a la cuina, perquè fer els plats de tota la vida en un país estranger pot ser tota una aventura culinària. I en aquest cas no s’hi valen romanticismes: les condicions amb què s’acaba l’aventura són més importants que l’aventura mateixa. I si no, pregunteu-ho als petits comensals que teniu a casa.

Pinyons escanyolits i de regust estrany, gambes ja bullides i pelades. Productes etiquetats de manera diferent. D’altres simplement no se’n troben. Com us ho feu per mantenir les tradicions culinàries? Quins substituts feu servir per als ingredients que no trobeu? Ens expliqueu quins plats de casa cuineu?

Per fer la coca de Sant Joan a Alemanya, la Marta ens explica que cal saber el codi que identifica els diferents tipus de farina i saber on comprar el llevat fresc. La Farina de força té el codi 405. La maredetrès ens diu que sempre porta “la fruita confitada de casa, perquè la d’aquí no és ben bé igual“.

La maredetrès, des d’Alemanya, ens diu que dels plats de “peix o marisc val més oblidar-se’n“. Ja ens deia la Marta que “l’arròs a la caçola no té gust a peix“. La Gemma no ho ha provat perquè: “jo encara no m’he atrevit a fer paella perquè a Berlín el marisc congelat no té el gust que ha de tenir… i el que és fresc fresc surt per un ull de la cara“. La Marta a Sud-Àfrica sí que ho ha provat, però: “Hem renunciat als arrossos de peix – ho vam provar una vegada i tothom estava encantat excepte nosaltres.”

 La Marivi vivint a prop de Luxemburg no té problemes per cuinar els plats de casa. I a més, ja es veu que en sap. Oi que fa venir salivera?: “Jo no faig molt de dolç però les fideuaes, l’arròs al forn, amb bledes, llonganises, pèsols….el caldo de carn, les mandonguilles de carn o abaetxo…“. Però si la Marivi el dolç no el toca, no patiu que tenim la maredetrès: ” faig crema de tant en tant, amb la recepta de la meva àvia (insuperable!), però entre els nens no acaba de triomfar. Hem fet coques de sant Joan i tortells de Reis, i aquests sí que se’ls cruspeixen (sense la fruita). Els panellets els fan amb l’àvia si coincideix que som a Barcelona. I els bunyols els encanten, perquè s’assemblen a les Quarkbällchen…“. La Marta, la Gemma i la Carme també s’espavilen. A la Carme les postres americanes no li agraden, així que les fa a casa: “nosaltres fem crema, flam, xocolata desfeta, panellets….de moment tot triomfa! tinc pendent fer la coca de st joan (encara he de buscar on trovar el llevat fresc, o si algu te una recepta alternativa?), bunyols…“.  La Gemma s’atreveix amb “els panellets, les mones, les torradetes de Santa Teresa (que aquí tothom anomena Kaiserschmand)…”

Hi ha hagut molta gent, també, que ens ha comentat els productes que s’enduen al país de residència, que es fan portar pels amics o que troben a faltar. A jutjar per la llista sembla que ens enyorem molt i molt de casa.