La dominància lingüística: català +, per Victòria Gras

ViquiTots aquells que desenvolupem la nostra vida diària en dues o més llengües sabem que no les coneixem totes al mateix nivell. Vivint a Catalunya mateix, on hi ha una situació de bilingüisme social establerta oficialment (una planificació institucional formal de dues llengües en convivència a tota la població), poques serien les persones que s’atrevirien a dir que dominen les dues llengües a tots nivells i de manera idèntica. N’existeix una de dominant, almenys en algun àmbit lingüístic.

La dominància lingüística és ben usual, per no dir conseqüència directa de la definició de persona bilingüe com “aquella (persona) que té prou coneixement de dues o més llengües per usar-les a la seva vida quotidiana i cobrir les seves necessitats individuals”. És a dir, d’una banda l’ús de més d’una llengua, i de l’altra el fet que cobreixin cadascuna d’elles les meves necessitats comunicatives em fa bilingüe. I, és clar, no totes les llengües les necessito per comunicar-me en idèntiques situacions o àmbits lingüístics. Per exemple, si sovint cuino amb la mare que parla català, però no he cuinat mai amb el pare que parla rus, és molt probable que domini molt més el vocabulari referent a tot allò relacionat amb cuinar en català: els noms dels estris, el menjar, les expressions: un polsim de sal, inclús els verbs: bullir, coure, rostir

La diferència essencial que trobem quan el català no s’aprèn en el seu ambient natural, és a dir, quan constitueix una llengua emigrada com en el cas de totes les famílies de Patufets, és que aquells àmbits que no rebem a casa i que poden fàcilment quedar compensats per la resta d’àmbits lingüístics on la llengua és present a Catalunya, en el nostre cas queden molt reduïts i molt sovint anul·lats. Seguint amb l’exemple de cuinar, si vivim a Catalunya i no som gaire de cuina, el nen encara estarà exposat a aquest vocabulari a través d’altres membres de la família, l’escola, els anuncis de la tele, el supermercat, llibres i tantes altres oportunitats d’exposició, mentre que en el cas dels Patufets això no ho tindrà.

HEXAGONS ARIADNASobre el tema dels dominis o àmbit lingüístics i la seva relació amb la dominància lingüística, es podria pensar en un conjunt d’hexàgons que s’encaixen com un rusc d’abelles; penseu en les llengües a què estan exposades les vostres criatures a l’escola, quan van al supermercat, quan fan piscina o piano, a casa, amb els amiguets, etc. i escriviu a cada hexàgon “àmbit” i “llengua”. D’aquesta manera sorgirà molt clarament la dominància lingüística, que en la majoria de casos és a favor de la llengua ambiental, especialment quan els nens inicien l’etapa escolar, per la quantitat d’hores que passen en aquest àmbit i la intensitat i importància de les relacions que s’hi estableixen.

Aleshores, com podríem “compensar” aquest desequilibri que sembla inevitable? El primer pas és prendre’n consciència i tenir clar que la llengua ambiental no corre risc de quedar enrere. El segon pas seria buscar alternatives per tal d’anar afegint el català a cada cop més àmbits: anar ampliant els hexàgons on hi aparegui aquesta llengua. Un recurs que molts de vosaltres ja utilitzeu és la televisió en català i els casals catalans. El català, així, surt de l’àmbit propi de la llar (només la mama el parla) i es converteix en una llengua que altres persones i famílies en la nostra situació utilitzen a diari i amb la qual els vostres fills amplien el cercle de relacions. Un recurs que estem desenvolupant a Bilingual Stories Australia ara és un servei de cangurs i acompanyants bilingües. Així, aquelles hores en què, de totes maneres necessitem un cangur que porti o reculli els nens de l’escola i els tingui fins que arribeu de la feina, per exemple, les aprofitarem per augmentar l’exposició al català.

En relació amb aquest tema i el fet que usem les llengües per cobrir necessitats, voldria fer un apunt sobre la llengua de la comunicació entre germans, un tema que preocupa força a alguns pares i que sembla que s’escapa del nostre control. El més corrent és que els germans acabin parlant la llengua ambiental entre ells, tal i com molts de vosaltres heu comentat ja al blog de Patufets. Si observem els conceptes d’ús i àmbits lingüístics per una banda, i que a més ús més fluïdesa, adquirim en una llengua, sembla la cosa més lògica que la llengua de l’escola, en la qual els vostres fills estan més acostumats a jugar, es converteixi en la llengua dels germans. Depenent del caràcter dels nens, especialment del germà gran, que és qui de fet defineix la llengua de comunicació entre germans, cridar-los l’atenció o demanar-los que canviïn serà suficient. En d’altres casos es convertirà en una batalla perduda.

El que jo recomanaria és ser raonables amb què els demanem tenint en compte la dominància. A més, al cap i a la fi la seva relació és seva i la seva tria seva també. També, no deixeu que aquest sigui un aspecte que creï mal ambient a casa, ja que les conseqüències que es relacioni la llengua amb una experiència negativa poden ser pitjors que el fet que parlin la llengua dominant entre ells. Finalment, centreu els vostres esforços a que la relació amb vosaltres sigui en català i que aquest vincle no es trenqui. Això els donarà les eines perquè, si cal, puguin traslladar tot el contingut que han après amb vosaltres a través del joc, la lectura, la simple conversa, les cançons, etc. a la relació amb altres criatures quan visitin Catalunya.

Un últim apunt, que us pot ser útil tenir en compte, és que la dominància lingüística no és estàtica, ja que, com hem dit, l’ús marcarà la fluïdesa en una llengua. Per tant, és probable que els vostres fills passin per etapes que els faci gràcia parlar en català, i aleshores la seva fluïdesa en l’àmbit del joc s’accelerarà. La visita d’un amic o un cosí de Catalunya, per exemple, pot destapar aquest canvi. Estar preparats pel canvi ens evitarà molta ansietat i sentiments de fracàs en la tasca de mantenir la nostra llengua a casa.

Bona sort a tothom!

 Victòria Gras és doctora en lingüística per la universitat de Barcelona i ha treballat  en l’àmbit de la docència de segones llengües a nivell universitari i la recerca vinculada al multilingüisme. L’any 2003 es va mudar a Melbourne on creà Bilingual Stories Australia, una agència de promoció i assessorament lingüístic per proporcionar eines pràctiques a famílies, empreses i la comunitat en general per a l’extensió del bilingüisme individual a Austràlia.

Anuncis

Un pensament sobre “La dominància lingüística: català +, per Victòria Gras

  1. patufetsalmon Autor de l'entrada

    Quan ens hem fet ressò de l’article de la Victòria al Facebook, a la pàgina Quan el català és minoria, ha generat els següents comentaris:
    – la Gemma ha exposat el seu cas: “ostres, Victòria: interessantíssim! De fet hi ha dos aspectes dels que comentes que justament he observat amb els meus dos fills (de quatre anys i mig i gairebé 3 anys) i a través del grup de Catalanets a Berlín les últimes setmanes i mesos. Per una banda, el que expliques que el germà gran determina la llengua de relació entre germans. En aquest sentit, fa unes setmanes vaig “enxampat” el gran parlant en alemany al petit estant a casa, sobretot perquè reproduien jocs de l’escola bressol; en aquelles ocasions, li “feia veure” que a casa no parlem alemany (ni son pare ni jo) i que se li dirigís o bé en la llengua materna o la paterna. Tot plegat, sense atacar, “de bon rotllo” i més aviat fent-hi broma (si hi afegia un somriure, la reacció que aconseguia era encara millor). Sorpresa meva ha estat aquesta setmana quan el petit li ha etzibat alguna frase o paraula al gran en alemany a casa. Reacció del gran: “Ei! què fas parlant en alemany, que no som a la Kita!”. I el petit s’ha passat al català, També, ell, el gran, “de bon rotllo”, tot fent-hi broma. Ho ha interioritzat, com a mínim, per ara. Segon punt: amb Catalanets a Berlín hem anat ampliant les trobades més enllà de cantar, jugar, sempre en un mateix local. Ara ho combinem amb sortides temàtiques (recollir fruita, colònies a una granja, collir bolets…) i amb activitats com iniciació a la música… i ens hem adonat que precisament aquest contacte amb “l’exterior” i amb propostes temàtiques com la música han fet que sorgís nou vocabulari que fins llavors en rotllana i espai i grup tancats entre quatre parets, no sorgien. Clar que es poden explicar contes de la tardor i sobre els instruments. Però llengua ligada a vivència, com bé sabem, cala més… :)”
    – la Mariví també hi ha dit la seva: “la nostra llengua ambient és el francés i també és la llengua que parle jo amb el pare aixi que pren molt d’espai. Només quan arrivem a València al cap de 2 dies canvien inclús entre ells de llengua, seguint l’ambient i conserven la costum fins a uns dies desprès de començar l’escola. Desprès altra volta el francés. La major de 6 anys em contesta molt en francés i el menut de 4 anys li fa gràcia i em parla més en català. Però es deveres que no és force ni obligue per por a que li agafen repelús”
    – i la Victòria Gras ha comentat les inervencions: “quina bona idea, Gemma, exacte, sortir i amplia els àmbit d’ús dóna “sentit” a la llengua, felicitats! que bé també que tinguis el teu fill gran de costat en la tasca de fer parlar el petit català!”

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s