La Miren ens va escriure la següent entrada al Facebook:
Bon dia a tothom!!!! Visc a Guatemala fa 9 anys. Tinc dos fills l’Iker (dos anys i mig) i en Jordi (tres mesos). Jo els parlo sempre en catala. Pero de vegades que hi ha mes gent davant se m escapa el castella… l’Iker enten perfectament el catala pero com esta comencant a parlar diu mes paraules en castella que en catala… clar, aqui soc la unica que li parla catala… Al seu germanet li parla tambe en castella. Pero jo vull que ells parlin entre si catala… no se si es massa aviat per preocuparme o com puc fer perque s adressi a ell en catala…???
M encanta aquesta pagina!!!
Visca Catalunya!!!
A més de recomanar divesos articles de l’apartat d’Opinions i també algunes de les entrades del Xup-Xup al Facebook, vam adreçar la seva consulta a totes les mares i pares de la comunitat. Les respostes no es van fer esperar, cosa que demostra que la llengua que utilitzen els germans entre ells és una qüestió que no ens deixa indiferents. I així ens ho deia la Krista: “A mi em passa una mica el mateix i també penso en això moltes vegades doncs visc en un context on tot és castellà i sóc l’única que parla en català. A veure si algú ens dóna alguna eina…”
I de consells, eines i reflexions no en van faltar pas:
- La Maria Jose, nascuda a Guatemala I resident a Catalunya des de fa 15 anys, recomanava buscar el casal català allà, on potser trobaria més mainada en la seva mateixa situació.
- Per a la Gemma, incorporar el català en el joc és clau: “Els meus fills (de gairebé 3 anys i 4 anys i mig) acostumen a parlar en la llengua de qui els envolta en aquell moment. Ara bé, quan en la meva presència els escolto que juguen en alemany, el que faig és “cridar-los l’atenció” en el sentit de fer-los veure que “no toca”, però mirant de no utilitzar un to massa negatiu (per no obtenir l’efecte contrari). És cert que la majoria de cops que empren l’alemany ho fan perquè reprodueixen jocs que coneixen de l’escola bressol. Per tant, entenc que la clau està en jugar tant com es pugui amb ells en català (sigui jo mateix o a través d’altres nens o persones de referència) per tal que incorporin aquest lèxic i aquestes pautes de joc en la seva rutina i convivència de germans.”
- En la mateixa línia, l’Oriol, resident a Phoenix i pare de dos nens, explicava que: “El petit encara no parla gaire però el gran gairebé sempre em respon en anglès. De tant en tant li recordo que em parli en català, que “si no quan anem a Barcelona no t’entendrà ningú”, però estaria d’acord amb la Gemma que el millor és incorporar el català als jocs tot el que puguis, i afegiria ensenyar-los cançons en català (al cotxe quan els porto a l’escola sempre escoltem CDs en català, per exemple). Jo ja tinc assumit que entre ells es parlaran en anglès, almenys si continuem vivint als Estats Units, però lluito perquè es sentin el català seu.”
- La Núria ens aportava l’experiència apresa amb els seus fills de 17 i 16 anys: “…entre ells probablement parlaran castellà perquè és la llengua dels nens de l’escola d’allà on viuen: els nens parlen la llengua que parlen els altres nens del territori on viuen. Però si no els deixes MAI de parlar català, el parlaran perfectament. Els meus fills parlen un català excel.lent i entre ells es parlen alemany);i castellà també el parlen… (amb alguna catalanada entremig).”
- La Laura afegia, a més, el neguit que els patufets aprenguin a escriure en català: “…fa dos anys que vivim a França, els pares som catalans i els nens de 4 i 7 anys, parlen molt bé francès, juguen en català quan tornem de vacances de Bcn, però passades unes setmanes, quan juguen (i no es discuteixen) ho fan en francès. El que em preocupa és com podran aprendre a escriure en català…”
- I la Laura (una altra!) coincidia amb la Núria en això de transmetre la llengua pròpia: “També estic amb la Núria, que els nens parlen entre ells l’idioma que parlen els altres nenes. Les meves nenes de 4 i 6 anys es parlen entre elles sempre alemany, però amb mi sempre han parlat català i no tenen cap mena de problema. Ara en tenen un germà de 1 any i mig i com que encara no parlen a ell li parlen a vegades català i a vegades alemany. Si tu et sents teva la teva llengua ells també se li sentiran si tu els hi transmets.”
- En el cas de la Vica, el català és la llengua exclusiva a casa, cosa que facilita les coses, ens diu: “Entre ells parlaran segur que castellà o bé la llengua de l’escola. Parlar’is únicament en català. Per a nosaltres es fàcil perque en casa només es parla català. Amb cançóns dibuixos pots ajudar-los. Anim”
- La “Frau” també coincidia en que són fases, i recomanava de tirar de recursos online: “Estic totalment d’acord amb el que diuen la majoria: la canalla segurament parlarà quan juguin entre ells la llengua de l’escola (o de la llar d’infants), que és on juguen. Si tu els parles sempre en català, no t’hi encaparris massa: passen fases, però l’activaran tard o d’hora. Juga amb ells en català, canta’ls cançons, mira de trobar un casal català o famílies amb nens. Amb internet tens moltes eines a l’abast: cançons, videos… a la web de TV3 mateix tens “l’hora del conte” i per als més menuts les titelles d’en “Mic”. El que és important és que tinguin un referent sòlid en tu, i si cada idioma que parla té un àmbit més o menys establert, no passa res, trobo jo.”
- En “Truchi” explicava el canvi quan va arribar la germana petita: “D’acord amb tot el que s’ha dit. El nostre fill ho tenia molt clar i tenia les tres llengües perfectament compartimentades: a casa es parlava català, a escola francès i amb alguns amics espanyol. Estava molt clar fins que va arribar la nena i van començar a anar junts a escola: els jocs i la llengua de l’escola es treslladen a casa. No té més importància sempre que tu els continuis parlant en català i oferint-los altres referents: TV, música, contes i revistes (els nostres fills estan subscrits a Cavall Fort). No t’hi encaparris. Com ja t’ha dit Frau, hi ha fases. Arribarà un moment que gairebé no parlaran català entre ells i ho faran exclusivament amb tu. És normal perquè els farà “mandra”, però és també una fase que acabara passant. Al final, domini perfecte d’ambdues llengües.”
- I La Ció afegia el manteniment del contacte amb la família catalanoparlant com a eina important: “Els meus fills 12, 5 i 4 anys encara parlen català entre ells la majoria del temps peró cada cop més ho fan en francès, vivim a prop de Paris. Personalment només els demano que parlin català amb mi i jo els hi parlo sempre en català, bé… sempre que estem sols. Les noves tecnologies ajuden molt a mantenir el contacte amb la família de Bcn que parla català però el tlfn també és molt útil no sé perquè però als tres els encanta parlar per tlfn amb els avis, tiets i cosins.”
Patufets al món 