El 9 d’octubre és la Diada Nacional del País Valencià. Oficialment es commemora l’entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I, l’any 1238, però també se celebra la popular Mocadorà. A Quan el català és minoria hem preguntatcom ho celebren els valencians i valencianes al món amb els seus respectius patufets.
L’entrada al Facebook ha estat un èxit i hem aconseguit desenterrar de sota les pedres valencians i valencianes que viuen arreu i que fins ara no havien participat mai als nostres debats.
L’Amparo, per exemple, comenta: “ara mateixa li conte al meu fill que hui és el dia dels enamorats per als valencians i que el iaio hui li farà a la iaia la mocadorà de Sant Dionís i es menjaran les figuretes de massapà i la piuleta i el tronaor …..jo em quedare sense….a Oxford, ja veus tu, no venen estos dolçets!…”. En Joan afegeix: “exacte, hui és Sant Dionís, dia dels enamorats. Encara és prompte, em fa la impressió, per explicar-li-ho a la meua filla de 2 anys, però els dolços no faltaran i segur que n’estarà ben contenta!!”. L’Amparo insisteix: “Joan, el meu fill te nou mesos jajaja, però jo li ho conte igual!, supose que d’alguna manera em fa sentir mes a prop”. I en Joan continua: “Amparo, fas bé de contar-li-ho. Potser no entendrà totes les paraules ni tot el significat, però es quedarà amb allò fonamental, l’amor, la dignitat, l’enyor… La Júlia, la meua filla, ja parla una mica i va poder explicar-li a sa mare quan arribà a casa (més en francès que no en valencià, tot s’ha de dir) que era Sant Dionís i que el pare se les estimava a totes dues i que havia comprat un pastís (tampoc no tenim massapans). Per Sant Dionís, pastís! vam acabar cridant, ara sí, en valencià. En fi, la vida. Una abraçada”.
La Diada toca els sentiments. En Joan penja un fragment de la Sonata d’Isabel (1990), de Vicent Andrés Estellés:
“Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d’amor presos per la cintura,
atarantats d’una olor de gesmils”
El poema arriba: la Mariví fa un sospir, “llàstima que per aci no es venga la mocadorà! Un bon dia a tots els valencians”. La Montserrat hi fica cullerada: “Assaboriu els dolços i ja li llegiràs més endavant la Sonata d´Isabel”. Si és així, si voleu llegir-la completa, la tr
obeu aquí.
La Mariví comparteix la celebració en xarxa i penja un emotiu vídeo del concert de Josep Gimeno “Botifarra” celebrat al Centre Artesà Tradicionàrius (Barcelona), el 15 de gener de 2010, en el marc del XXIIIè Festival Tradicionàrius. Aviat en Joan li respon: “magnífica, se’m posen els pèls de punta. Tots els valencians tenim el cor socarrat”. I la Mariví respon: “es deveres Joan”. Aquí podeu recuperar el concert.
Les gestores de Patufets al món —totes principatines— ens disculpem si al llarg de l’any ens oblidem d’alguna festa tradicional pròpia d’altres territoris de parla catalana. Una bona manera de no perdre pistonada és visitar el web www.festes.org.
