Educar els fills en més d’una llengua. Les primeres decisions, per Mercè Solé

mercè solé i sanosaVoler educar els fills en més d’una llengua és una decisió important i que de ben segur planteja dubtes i interrogants que convé afrontar des del primer moment: quines llengües? com es relacionaran els infants amb l’entorn i amb la resta de la família? quins obstacles trobarem els adults? i els infants?… aquestes i altres reflexions convé tenir-les ben presents des de l’inici i al llarg de tot el procés.

La transmissió de les llengües familiars forma part dels vincles que es construeixen en el dia a dia i, el projecte que es plantegen les famílies que volen educar els fills en més d’una llengua els permetrà fer de la riquesa lingüística i cultural de la seva llar un aspecte positiu i beneficiós per a tots els membres de la família. Cada família té les seves motivacions i tenir-les ben present des del primer dia serà útil al llarg del procés.

Trobar la resposta a quatre preguntes freqüents us pot ajudar alhora d’iniciar l’aventura de fer créixer els fills en més d’una llengua.

1. Quines llengües i quan començar?

Majoritàriament, les llengües que els infants aprenen en un entorn familiar multilingüe són les dels pares, però en poden ser més. Hi ha també el cas de les llars amb una llengua familiar però que viuen en un context amb una llengua diferent a la familiar, és a dir, quan la llengua de l’entorn social i cultural és diferent a les de la pròpia família.

Bilingües, trilingües, …plurilingües? Un dels aspectes importants i en el qual coincideixen tots els experts és el fet que cal assegurar que els infants tinguin contacte freqüent amb les diferents llengües d’una manera permanent i el temps necessari perquè les puguin anar adquirint. Els nens aprendran dues, tres o més llengües si hi estan en contacte i sobretot, si els són necessàries per comunicar-se amb els altres. Aquest aspecte és, en definitiva, el més important: que les necessitin i les puguin fer servir.

Conviure amb les llengües familiars des del primer dia és una bona decisió i una magnífica introducció a l’aprenentatge de les llengües de la llar; des de ben petits tots els infants tenen les capacitats necessàries per aprendre més d’una llengua alhora i aquest aprenentatge és una experiència positiva per a tots: per als infants i per als pares. L’adquisició de la llengua és un procés de socialització que implica la transmissió de la cultura, de visions i discursos sobre el món i de les relacions socials; i és el mitjà a través del qual es construeixen i alimenten els lligams afectius familiars. Sense cap mena de dubte els pares poden parlar en la seva llengua als fills des del seu naixement.

En el cas que la segona o tercera llengua de l’infant sigui la de l’entorn, caldrà vetllar per una bona socialització; però no cal patir, quan vagi a l’escola bressol, quan jugui amb altres infants al parc, quan participi en les activitats de lleure infantil… descobrirà una nova llengua que també pot aprendre i que li és útil per fer noves activitats!

2. Com comunicar-se a casa?

Tenir ben present el context lingüístic familiar i social és important alhora de concretar quin mètode o estratègia es vol adoptar.

Algunes famílies han adoptat el mètode una persona, una llengua de manera que cada progenitor parla amb els fills en la seva llengua familiar. Els nens identifiquen a cada un dels progenitors i s’hi relacionen en una llengua diferent. Aquesta és una de les metodologies més difosa i implica una bona dosi de perseverança, especialment quan una de les dues llengües familiars és la de l’entorn i per tant, la llengua dominant.

Altres famílies amb dues llengües familiars, han optat per fer servir el model la llengua minoritària a casa (ML@H, de l’anglès minority language at home).

La riquesa de casos i de situacions ofereix una gran diversitat de respostes possibles per ajudar els fills a créixer en més d’una llengua. Trobareu un bon resum de les diferents metodologies en els llibres:

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües, de Marta Rovira. Publicat per la Càtedra de Multilingüisme UOC. http://multilinguisme.blogs.uoc.edu/2013/01/11/estrategies-de-transmissio-linguistica-en-families-plurilingues/.

Multilingües des del bressol, d’Anna Soler. Publicat per la Càtedra de Multilingüisme UOC. http://www.editorialuoc.cat/multilingesdesdelbressol-p-506.html?cPath=1.

El que és important és que la decisió que es prengui sigui assumida conscientment pels pares i que s’adapti a les possibilitats reals de relació familiar i amb l’entorn. El suport familiar (avis, tiets, cosines..) és essencial i també ho és el suport de l’entorn: els mestres, els veïns, els amics, etc. Tant important és que hi hagi acord entre els progenitors com que les persones del vostre entorn més immediat coneguin què heu decidit i que us hi acompanyin.

No dubteu a compartir amb la família i amb l’entorn la vostra decisió: que coneguin les vostres motivacions, el sistema de comunicació familiar que utilitzareu, etc. ja que d’una manera o altra, ells també compartiran amb vosaltres el creixement dels vostres fills i us caldrà el seu suport.

3. I les llengües més enllà de la llar? 

Vetllar per facilitar als infants el contacte amb les diferents llengües ha de ser una de les vostres prioritats: haureu, doncs, de fer un esforç especial i dedicar-hi el temps que calgui. A casa podeu aprofitar jocs, contes, cançons, i la gran infinitat de recursos que Internet us ofereix. La segona font de contacte serà la família i la xarxa de relacions socials: feu que els infants tinguin la necessitat de comunicar-se en les diferents llengües i que l’esforç els sigui reconegut sempre! I és clar, també  podreu aprofitar les vacances escolars (d’hivern i d’estiu), els viatges, les activitats de temps lliure, etc. En definitiva, intenteu que mantinguin un contacte sovintejat amb les famílies i que utilitzin la llengua per relacionar-s’hi. Ajudeu-los a fer sortir la llengua de l’entorn familiar i proposeu-los activitats lúdiques amb gent de la vostra mateixa comunitat lingüística. Aquestes i altres estratègies que adopteu són importants: els donaran seguretat lingüística i facilitaran que els vostres fills facin servir les llengües per viure més enllà de la família.

Estar ben informats sobre l’aprenentatge de llengües dels infants plurilingües us donarà seguretat i us permetrà contrastar la vostra experiència. Actualment es pot trobar molta informació sobre l’aprenentatge de llengües en un entorn multilingüe: estudis, recomanacions i especialment experiències de famílies diverses arreu del món. Convé tenir ben present que cap estudi ha demostrat que sigui perjudicial per al creixement dels infants parlar més d’una llengua des del bressol, sinó tot al contrari: la recerca científica posa de manifest que els nens que han crescut amb dues o més llengües presenten generalment més flexibilitat cerebral que els nens monolingües.

I finalment, per poc que pugueu faciliteu-los també l’aprenentatge sistemàtic de la llengua mitjançant cursos de reforç; un bon coneixement de les llengües familiars és la llavor per a tots els altres aprenentatges.

4. Cal ser constants?

Educar els fills demana sempre constància i capacitat d’adaptació, també en el cas dels infants plurilingües des del bressol. Així com us recomanem que no abandoneu el sistema de comunicació familiar que hagueu decidit i que sigueu constants en la vostra decisió, les diferents maneres d’abordar l’aprenentatge de les llengües pot anar variant per adaptar-se a les necessitats de cada nen o a les diferents situacions i canvis dins la família i l’entorn.

Preveure amb antelació amb quines situacions us podeu trobar us ajudarà a ser constants i a sentir-vos segurs. No us preocupeu si us sembla que els vostres fills comencen a parlar una mica més tard que altres infants, si barregen les llengües, si veieu que entenen el que dieu però no us parlen amb la vostra llengua, o si en algun moment rebutgen les llengües de casa, etc. Aquests casos es donen i formen part del mateix procés: no tots els infants responen de la mateixa manera, ni el context és el mateix, i fins i tot en el cas dels germans hi ha diferents respostes al mateix model familiar. Si vosaltres us sentiu còmodes i segurs transmetreu la seguretat que necessiten els vostres fills.

Finalment, heu de ser conscients de l’esforç que haureu de fer (pares, fills i entorn) i per tant, la perseverança, la constància és essencial. Sigueu  constants en l’estratègia adoptada i alhora prou flexibles com per adaptar-vos a un entorn en canvi permanent.

Compartir el procés, els dubtes, i les decisions us serà de molta utilitat: Patufets al món. Quan el català és minoria n’és un magnífic exemple!

Mercè Solé i Sanosa és màster en planificació lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a tècnica de planificació lingüística, tècnica en gestió del multilingüisme i professora de català per a adults.
Col·labora amb la Universitat Oberta de Catalunya i el seu centre d’interès està orientat a la gestió de la diversitat lingüística en contextos urbans i en l’àmbit educatiu i familiar.
Administra el blog El multilingüisme al carrer: La gestió de la diversitat lingüística.

Advertisements

Un pensament sobre “Educar els fills en més d’una llengua. Les primeres decisions, per Mercè Solé

  1. patufetsalmon

    En la pàgina del Facebook de Quan el català és minoria la Laura plantejava una qüestió sobre la seva situació familiar: “Situació familiar: pare i mare catalans, vivint a França des de fa 2 anys, nens de 4 i 7 anys, parlen més bé el francès que el castellà (aquest últim l’entenen però no el parlen), l’ambaixada espanyola ofereix cursos d’espanyol a partir de 7 anys. Té sentit 1’5h a la setmana de castellà ?”

    L´autora de l´article, Mercè Solè, li responia:”Laura, cada infant respon de manera diferent als estímuls. Per a un bon aprenentatge de la llengua, les dues condicions que esmenten tots els especialistes són el contacte sovintejat amb la llengua (90 minuts setmanals potser no és gaire temps) i la necessitat de comunicar, és a dir, la utilitat de la llengua. Això no treu però que aquests 90 minuts puguin ser el punt de partida d’un bon aprenentatge que des de casa podeu consolidar: estimulant les relacions amb altres infants que segueixin aquest cursos, facilitant-los oportunitats per mantenir el contacte amb la llengua (música, cinema, contes, jocs..), etc. L’aprenentatge és positiu, mai és negatiu; si la vostra actitud i reforç envers totes les llengües que envolten els vostres fills la viuen en positiu, possiblement, ells també ho faran.”

    Finalment la Gemma també comparteix la seva experiència:”a nosaltres ens ha passat el que explica la Mercè: vam començar a anar un cop a la setmana a un grup de joc en castellà… a partir del qual ens vam entendre molt bé amb algunes famílies i ha fet que ens trobem més enllà de les (aproximadament) dues hores de reunió del grup, per tal d’organitzar excursions, sopars, intercanvi de cangurs… El resultat ha estat que els meus fills ara entenen i ja es llencen a parlar el castellà amb els que saben que el parlen. A casa, com comenta la Mercè, els ajudo, corregeixo, tot marcant-los les diferències entre el català i castellà, que per proximitat, a vegades quan parlen castellà barregen.”

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s