La presentació del blog d’aquests dies ha portat molta gent nova a la pàgina de Facebook que han compartit amb nosaltres dubtes com aquest:
“(…) vaig fer l’error de començar a fer jocs imaginatius d’imitació de dibuixos animats que la meva filla veu en grec (perquè no acceptava que l’idioma fos altre que el que parlen els personatges) i ara i em comença a parlar molt més en grec que no pas en català. Trobo que l’està oblidant a poc a poc… i, a més a més, em demana que no li parli en català. No sé com fer-ho per tornar enrere!”
Hi ha hagut diverses propostes sobre com reconduir la situació, que resumim aquí per si poden ser d’ajuda a algú:
- Veure dibuixos en català. Si pot ser, els mateixos que veu en grec.
- No deixar de parlar en català, encara que el nen contesti en una altra llengua o que hi hagi altra gent al davant que no entenguin el català.
- Viatjar tan sovint com es pugui a Catalunya.
- Tenir un contacte freqüent amb la família mitjançant videoconferències.
- No dir-li mai que diu una cosa malament, però repetir-la en català.
Hi ha hagut algú que també ha recomanat la lectura del llibre Crecer con dos idiomas. Una guia practica del bilingüismo, de Una Cunningham-Andersson i Staffan Andersson, que afegirem a la nostra llista de llibres sobre el multilingüisme.
Malgrat les respostes, però, sembla que potser no hem trobat la solució que s’ajusti a la situació d’aquesta família i n’haurem de continuar parlant.
“El tema dels dibuixos animats es complicat perque soc de mesurar molt les hores d’exposició a la tele i no li en poso massa (contrariament al papa que, a la primera oportunitat, li enxufa qualsevol cosa). Per aquesta raó ha vist molt més dibuixos en grec i s’ha aficionat a coses que no trobo en català: Dora la exploradora, Diego, Umizoomi, Petits Einstein… en general miniaventures d’aquest estil. Desgraciadament cap d’aquestes series es fan en català i no conec res de l’estil. Li poso bessones, Teo, Lua, Mic i tot el que he pogut trobar però res no sembla prou interessant…”
Retroenllaç: “Tinc el xip dels idiomes, em diuen. Però a més, m’agraden molt, vagi al país que vagi em fixo en les llengües i acabo aprenent-ne parauletes” | Patufets al món