Petits consells per mantenir el català a casa: el vincle lingüístic, per Victòria Gras

El vincle lingüístic o language bond, és la llengua que establim per comunicar-nos amb una persona afí, molt sovint ben al principi de la relació, i que ens resulta molt difícil, per no dir impossible, canviar més endavant. És la llengua que ens vincula a aquesta persona.

Estic segura que tots podem pensar en algun amic que potser està intentant aprendre català i que vol practicar-lo amb nosaltres quan ens veiem, i com ens resulta de difícil mantenir una conversa en català amb aquesta persona tot i que el parli molt bé. Ens sentim estranys, sembla artificial parlar una altra llengua amb aquesta persona. És com si estiguéssim trencant alguna norma interna de la relació: el nostre “vincle lingüístic” es va establir en la llengua dominant del país (sigui aquesta castellà, anglès, danès…), i canviar-lo serà costós, haurà de tenir un alt grau de motivació, per exemple quan hi ha un compromís ferm d’ajudar aquest amic.

De la mateixa manera i donats els llaços lingüístics que estem forjant molt aviat així que formem una família, és important planificar amb antel·lació quina és la llengua de comunicació que desitgem establir amb els nostres fills, ja que això facilitarà en gran mesura la tasca de crear-los la necessitat de la llengua, element clau en el manteniment lingüístic.

Si aconseguim que ens relacionin a nosaltres amb el català i no amb l’altra llengua, aquesta vinculació serà difícil de trencar. Al contrari, si cedim fàcilment a la llengua majoritària, el nen s’aferrarà lògicament a la llengua de l’entorn, que li proporciona més oportunitats per comunicar-se amb altres persones.

Els nens són molt intuïtius i no parlaran una llengua si no hi veuen la necessitat: si la mama em parla català quan som a casa però un cop anem a jugar al parc amb altres nens em parla anglès, em queda clar que no he de fer l’esforç de parlar-li català de manera consistent, ja que ella no ho fa. Per això és beneficiós ser-ne conscients des que estan al mateix úter, com a part de la planificació de l’arribada del nadó i començar, ben aviat, a formar aquest vincle.

Dit això, m’agradaria destacar que adquirir un nou vincle lingüístic és possible, tot i que recomanaria fer-ho de manera progressiva i amb l’assessorament d’un planificador lingüístic familiar, ja que fer-ho de cop podria perjudicar la relació afectiva que tenim amb el nen.

bilingual storiesVictòria Gras és doctora en lingüística per la universitat de Barcelona i ha treballat en l’àmbit de la docència de segones llengües a nivell universitari i la recerca vinculada al multilingüisme. L’any 2003 es va mudar a Melbourne on creà Bilingual Stories Australia, una agència de promoció i assessorament lingüístic per proporcionar eines pràctiques a famílies, empreses i la comunitat en general per a l’extensió del bilingüisme individual a Austràlia.

Anuncis

5 pensaments sobre “Petits consells per mantenir el català a casa: el vincle lingüístic, per Victòria Gras

  1. xaiet

    Moltes gràcies, Victòria, per l’article. Em sento molt identificada amb el què expliques i amb el principi del vincle lingüístic. Em reconforta sentir-ne una explicació d’algú expert com tu.
    Fa uns mesos, des de la meva humil experiència quotidiana i a partir de les intuicions de mare, vaig escriure un article d’opinió molt relacionat amb el que expliques, titulat “Ser conseqüent”: persona-llengua.
    Aquest és l’enllaç, per si interessa: http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/opinio/4819/ser/consequent
    Una abraçada!

    Respon
      1. patufetsalmon Autor de l'entrada

        Hola Anneta,

        Enhorabona pel blog i gràcies per compartir l’enllaç. Ens agrada estar al cas del que fan les mares de parla catalana a l’estranger, així que ens anirà molt bé seguir-te.

        O sigui que també t’has trobat amb la punyetera pregunta, eh? Nosaltres li vam dedicar una de les primeres entrades que vam fer al FB. Potser t’interessarà llegir l’entrada corresponent al Xup-xup: https://patufetsalmon.wordpress.com/2013/02/21/dia-internacional-de-la-llengua-materna/

  2. Marta

    Article molt interessant! … Ara que la petita ha fet els 5 anys i som a Barcelona de visita, em crida l’atenció com ha esdevingut molt més conscient de les llengües, els seus vincles i el seus usos. I per exemple, espontàniament, ha començat a demanar-me en certs contextos “mama, speak English to me and not loud”, quan vol dir-me alguna cosa més privada: si som a una botiga o amb amics on se sent tímida…

    Respon
  3. Marta

    A casa el vincle lingüístic ja està afermat perquè el català és la llengua de casa. Fins ara no me n’he preocupat gaire d’aquest tema i canviem del català a l’alemany quan estem davant d’altra gent, però ara que la meva filla començarà l’escola i viurà més intensament la llengua alemanya em comença a preocupar. No sé si hauria d’haver estat més estricta. A més, també em preocupa que quan vulgui ajudar-la sobre qualsevol altra cosa (matemàtiques, per exemple), no em trobi prou autoritzada per ajudar-la, perquè jo ho faré en català i a l’escola ho faran en alemany. Sembla una tonteria, però a vegades m’ha desautoritzat perquè li sembla que no conec prou els alemanys o la llengua o perquè en català és diferent… L’escola en aquests moments acapara totes les meves preocupacions.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s