Hem fet aquesta pregunta arrel d’un comentari en l’entrada anterior. Les respostes que ens han donat, però són diferents i depenen de molts factors, com les llengües que es parlen a casa, l’edat dels nens o el moment d’arribada al país d’acollida. Però també sembla que és qüestió de contextos: de la llengua de l’adult que els vigila en aquell moment o de l’entorn en què es troben en aquell moment. Us remetem a Quan el català és minoria (entrada del 28-03-2013) perquè llegiu els diferents casos. que ens han explicat.
En aquesta entrada del Facebook ens han fet un comentari que ens agrada molt compartir amb tothom. És aquest:
“Em sembla un tema molt interessant. La veritat és que arrel de les experiències que expliqueu estic aprenent molt. Les meves filles són molt petites encara (2 anys i 3 mesos) nosaltres vivim a Canàries i sóc la única que els hi parla català. Gràcies a les coses que comenteu he tocat una mica de peus a terra. Jo em pensava que pel fet que jo els hi parlés català elles ho farien amb fluidesa i comoditat, inclús pensava que entre elles el parlarien, però estic veient que no és quelcom tant fàcil, i que el context els hi tira més. Veig que caldrà el recolzament d’eines educatives, viatges a Catalunya i intentar ajuntar-se amb altres catalans/es per crear un espai de joc. Tot això pot fer que el puguin arribar a parlar una mica més. Ànims a tothom que es decideixi compartir la seva experència, que als demés ens ensenya molt!!”
Patufets al món 