Hem compartit un debat que s’havia iniciat espontàniament entre les famílies que segueixen la pàgina de Quan el català és minoria (entrada del 3 març a les 15.37 al Facebook). La majoria de persones que han participat al debat creuen que abans d’ensenyar-los a llegir i escriure en català, els patufets han d’aprendre bé la llengua d’acollida. Exposen bàsicament dos arguments a favor d’aquesta opció. D’una banda hi ha l’argument psicològic que creu que és millor que la criatura domini bé una llengua abans daprendre l’altra. De l’altra banda, hi ha l’argument de no voler interferir en l’aprenentatge de la llengua d’acollida en un moment tan crític com el de l’escolarització.
Encara que d’experiències en què s’ha optat per ensenyar primer la lectoescriptura en català també n’hi ha, la majoria d’experiències amb patufets més grans (adolescents o pre-adolescents) és la de deixar el català en un segon pla. Malgrat aquesta tria, les famílies que han optat per fer-ho així asseguren que els seus fills i filles no tenen cap problema per llegir en català.
Finalment, les postura més general de la nostra comunitat, es triï l’opció que es triï, és la de llegir i posar a l’abast de les criatures tot el material en català que sigui possible per reforçar l’aprenentatge de la llengua.
